Aigua, Terra, Aire i Fóc: Els Heralds caiguts de l’Escalfament Global Antropogènic

En paraules de David Hathaway, Ph.D., Cap de l’Equip d’investigacions solars de la NASA: “Nosaltres no tenim registres anteriors a 1874 que ens donin detalls sobre el sol. En comparació amb els últims 130 anys, el nostre sol ara no té precedents en la lentitud amb què s’inicia (o no s’inicia!) aquest cicle solar 24. “

Els cicles solars numerats com el citat, corresponen a oscil·lacions de la

activitat magnètica solar y que es fa visible en la presència o no de taques al disc solar. Cada onze anys el sol presenta un màxim nombre de taques més fosques o un mínim que arriba a ser de cap taca durant bastants mesos.l’an

y 2006 el sol entrava en un d’aquests mínims després de dos cicles amb màxims força intenssos. Cap el 2008 el sol ja haguéra hagut d’haver iniciat el nou cicle i caminar cap un altre màxim el 2012. Però això no ha succeït i seguim amb un disc solar net, només amb alguna petita taca testimonial de tant en tant.

La importància del tema ve donada pel fet que els anys més freds del Mileni que acabem de deixar i que es coneixen com la “Petita Edad de Gel” coincideixen amb un sol amb poques taques, es a dir, en períodes de mínims molt acusats… com el que ara sembla que podría succeir. Entre 1645 i 1715 es troben els períodes mes freds de que es té noticia: El Tamesis es gelaba amb regularitat, a l’interior la neu espatllaba les collites. L’Ebre també es va gelar… (“El gran invierno de 1709″)

Retornant a les Paraules de Hattaway. Cal remarcar que contrasten

enormement amb la prepotència exhibida fa pocs mesos quan es parlava d’un cicle especialment intens. Però la clau de la qüestió no és l’equivocació sinó que va ser, en part, induïda per un context d’apoteosi del Escalfament Global que mediatitzen qualsevol esfera del saber geoclimàtiques, econòmic i social: havíem tingut algunes temporades d’huracans especialment intenses. 1998, 2003 i 2005 es comptaven entre els anys més càlids de la centúria, un terratrèmol devastador havia sacsejat l’Índic, i les sequeres, a les zones tradicionalment àrides, es feien sentir amb cruesa.
Al trio Terra, aigua i aire li faltava el seu quart element: el foc. És en aquest èxtasi climàtic en què s’insereix la previsió de Hattaway de fa diversos anys en què es preveu un cicle solar especialment intens. Per als creients de la realitat del Escalfament Global Antropogènic era una evidència que el món en la seva totalitat es revelava contra l’home. No podia faltar l’antic déu sol a la cita:

Aigua, Terra, Aire i Foc mostren el seu poder qual  genets de l’apocalipsi que fan exclamar els pessimistes que la revenja de Gaia ja està

aquí. No obstant això, la natura torna a demostrar que és aliena a les elucubracions humanes: els huracans semblen haver-se aplacat, tampoc hi ha hagut cataclismes oceànics de magnitud semblant al de 2006 ni les sequeres s’han agreujat. Però faltava el sol.
Encara que la NASA ja havia observat que l’activitat solar (relacionada amb el seu camp magnètic) tendia a decréixer, el gruix del descens es va deixar per al cicle 25. Però arriba el mínim actual i el sol no sembla decidit a reprendre la seva activitat normal. Ara, després de gairebé quatre anys de mínim solar ja han començat a sonar les alarmes. No entrava en als comptes de gairebé ningú que el sol disminuís tant d’activitat que ja s’estigui parlant d’un mínim tipus Maunder, cosa que obre incògnites on abans només hi havia certeses. L’Univers tira per terra els plans de l’home i, avui, amb l’evidència que els plans d’un i els altres no concorden, l’Escalfament Global Antropogènic  esconverteix més en un assumpte dels homes i la seva societat que no de la natura i l’univers que la conté. Quines conseqüències tindrà el mínim solar sobre el clima de la terra només el temps ho dirà. Però el que ha passat hauria de servir per a que molts científics deixin d’afirmar, com un mantra, allò de “hi ha un 90% de confiança i un 90% d’evidència que la tal teoria és certa” que l’únic que demostra és que hi ha massa confiança i massa aparença.