La Biblia, revisió Crítica. Bases sistemàtiques

La Biblia, el llibre més llegit però també el més tregisverssat. Sovint ha sigut interpretat a posteriori sota la pressió d’una determinada dialèctica, el que fa que s’hi cerquin relacions i continguts per explicar-los posteriorment des d’ella.

I això fa, també, que s’hi atribueixin ideas que no están pas presents al text sino que, formant part de la dialèctica aliena, s’inclouen, molts cops, per canviar el sentit d’un passatge o be per augmentar llur significança.

Difícil es, però, partir del no rés al enfrontar-nos a un text de tanta antiguetat i on, per una part, la tradició oral ha sigut clau i, per altre, les circumstàncies històriques i cultural son nolt incertes.

Evidentment es dificil abordar profundament un text sense coneixer l’idioma en que fou escrit. Cada autor escull un significat d’entre diverses alternatives vàlidas. Alguns, però, ofereixen les alternatives mes probables i això permet acotar un significat.

Son importants les notes a peu de pàgina que situen el context cultural i, fins on es pugui, geogràfic. Siguem, però, un punt escèptic amb elles perquè son reflexions personals  i, molt sovint, son aplicacions del propi sistema de creences de l’autor i no resultats d’estudis sistemàtics.

Fetes aquestes reflexions que separen la interpretació comuna d’un text de la aplicaciò d’una dialièctica, podem establir els lìmits del com abordarem la tasca d’una revisió crítica de la Biblia :

• Eliminarem qualsevol apriorístic, tota dialèctica aplicada i tot sistema de creences que filtri o modifiqui el text
• Partirem del concepte de que les estructures mentals i la capacitat d’abstracció de l’home actual sería similar a la de fa sis mil o dotze mil anys. La única diferencia seria que en cada època cultural els sistemes idearis de referencia son diferents; però la capacitat de relacionar i crear objectes mentals o conceptuals dins d’aquest sistema ideari  sería la mateixa.
• Buscarem explicacions mes properes als coneixaments i el pensament actual sota la guia del punt anterior.
• En tots els pobles es produeix una tradició oral que es una barreja de la pròpia i d’alienes. Aixì, la mitologia comparativa ens dona una eina per identificar fets i explicacions que podríen no ser propis.
• Sabem que la tradició oral, primer, i després escrita, actua com a base pel codi moral de la societat a qui pertany. Per aixó cal identificar quan un passatge té la pretenssió de servir de regla moral o política o es una fita històrica o un sèrie de referències de temps. Cal indicar que la mesura de temps superior a l’any no te sentit si no está relacionada am coses tangibles i conegudes comn la vida d’un home, el temps de regnat, etc.

Aquest conjunt de premises ens dona un acotació per l’acostament al text que permetrà protegir-lo d’interaccions destructives.